Museu Etnològic Àngel Domínguez a Potries
Potries ha constituït al llarg dels segles un important nucli d’activitat terrissera, el propi topònim de Potries té el seu origen i significat en aquest ofici artesanal. La defunció de l’últim terrisser en actiu, Àngel Domínguez, a mitjan dels anys 80, suposa el punt final d’una activitat artesanal amb tradició mil·lenària en el nostre municipi, d’una manera d’entendre la vida, d’un sistema de producció i comercialització que havien entrat en declivi anys enrere. És aleshores quan l’Ajuntament de Potries, convençut de la singularitat d’aquest patrimoni, adquireix l’immoble i inicia un ambiciós programa de recuperació de la memòria relacionada amb la producció ceràmica en el municipi.
L’edifici, de gran interès tipològic i ambiental, presenta un habitatge tradicional amb un taller artesà associat. A la planta baixa es troba l’espai domèstic, en ell observarem les clàssiques estances de la cuina menjador i l’alcova amb el seu mobiliari original. Part de la planta baixa i tot el pis superior, al costat del pati i el cobert adjacent, constitueixen el sector artesanal de l’edifici. Aquest sector conserva intactes bona part dels elements i utensilis emprats en el procés d’elaboració de la ceràmica; forn, basses de decantació, torn de peu, molí de vernís,…
La col·lecció
La Col·lecció Museogràfica de Potries té la missió de fomentar un espai d’encontre i sensibilització per la conservació, investigació, promoció i exhibició del patrimoni cultural local i comarcal, potenciant i afavorint la dinamització cultural i socioeconòmica de la comunitat i el territori, d’acord amb els recursos del patrimoni cultural que han modelat durant segles la personalitat del poble valencià. La seu d’aquesta institució es troba a una antiga terrisseria rehabilitada, la cassoleria d’Àngel Domínguez, rellevant recurs etnològic situat al carrer del Cup 6 de Potries.
La col·lecció està constituïda per materials ceràmics de diverses èpoques procedents de diferents jaciments arqueològics. Des d’època prehistòrica, jaciments de Penyascals i Casa Fosca-Horteta; passant per l’època romana amb les restes de la vil·la de la Campina-Catorzena; l’època medieval i moderna amb el nucli històric i la cantereria; fins als segles XIX i XX amb diverses campanyes de recollida i localització de produccions dels terrissers contemporanis. D’altra banda, es conserva una quantitat ingent de materials etnològics relacionats amb la vida rural tradicional i les activitats econòmiques que s’han desenvolupat al nostre municipi durant segles (eines relacionades amb la producció terrissera, la ramaderia i la matança, l’agricultura i el camp, la taronja, l’olivera i l’oli, la morera i la seda, el raïm i la pansa, el transport i els traginers, les ferreries, els llenyaters, l’espart i els seus productes, etc.).
