Tots ells, des de les seues pròpies mirades, inquietuds i sensibilitats, han anat donant forma a un procés de patrimonialització obert i inconclús, que hui en dia, es troba a l’espera de ser reactivat. En aquest sentit, tan importants han sigut els llocs tangibles on situar la memòria d’aquest nucli obrer, com les representacions col·lectives derivades d’un model empresarial, d’una manera de vida presidida per la gran empresa o d’una manera d’entendre la cultura del treball. Durant el nostre recorregut, anirem desgranant

les claus d’aquest procés així com situant-nos en una perspectiva política que entén el patrimoni com un lloc de trobades i desacords entorn del valor del passat i les seues atribucions sobre el present.