En l'època en què naix la fotografia, el 1839, la societat occidental mantenia un diàleg estret amb tot allò relacionat amb la mort. No obstant això, i com es pot veure en aquesta exposició, la tradició del retrat de difunts va ser una pràctica que es va vincular amb el ritu funerari de forma quasi natural i espontània, cercant de conservar l'última imatge d'un ésser estimat. Així doncs, aquesta tradició es perllonga fins als nostres dies. Aquesta exposició mostra l'evolució tipològica i cronològica d'aquesta pràctica tot presentant peces del territori valencià, de la costa mediterrània, juntament amb alguns exemples europeus i americans que permeten donar, d'una banda, una visió de les particularitats d'aquest tipus de retrats en la regió, però també les similituds que trobem en aquest gènere retratístic siga el que siga el seu lloc de procedència. Perquè al remat la mort està a tot arreu i la inquietud de l'ésser humà front a ella ha estat present des del moment en què aquest ha sigut conscient que tota vida arriba a la seua fi, establint així segons les èpoques el culte a la memòria. Aquesta exposició amb més de 80 fotografies originals i una última imatge datada el 2017 pretén demostrar la manera en què aquesta pràctica s'insereix en una etapa més del ritu funerari que s'ha anat adaptant a les diferents èpoques però que continua vigent fins als nostres dies.

 

L’exposició contarà amb imatges procedents de col·leccionistes de fotografia com ara José Huguet Chanzá, Javier Sánchez Portas, Julio José García Mena i Virginia de la Cruz Lichet. 

 

Aquesta exposició compta amb un catàleg que podeu cosultar a la biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia, amb la signatura BETNO 9003. Si voleu comprar-lo, està a la venda en la botiga del Museu [1] i en [2]venda en l [3]ínia. [2] A més, a l'Etnobloc [4] trobareu una ressenya de la publicació.

 

Dates: 20 de desembre de 2017 / 3 de juny de 2018

Sala II