Exposició de fotografies de David Cantillo dedicada als rituals de foc i a les festes, mostrada en el MUseu Valencià d'Etnologia que s'ha preparat per la itinerància pels municipìs de la Comunitat Valenciana

El foc és part del sentiment que sembla consumir. ¿Qui no s’ha trobat alguna vegada absort, atiant el foc embolicat en el seu crepitar candent?

El foc és un historiador intens del món o, almenys, un actor recurrent. Les nostres festes són una foguera viva que manté el foc com abans ho feien les vestals. A foc lent fem els preparatius fins a guarnir en flames la nit àlgida de la festa. Pretensiosos, ens vestim de dimonis i juguem amb el foc.

I encara que els orígens foren més moderats, el foc ha estés les seues flames com si foren braços, fins a completar les festes valencianes tal com les entenem hui en dia. I és que només feia falta una xicoteta espurna per a provocar este incendi.

Però més enllà de la metàfora, sens dubte, una relació ardent unix el Foc i la Festa. D’eixa relació ardent s’ocupa l’exposició «Rituals de festa i foc», del fotògraf David Cantillo Orozco, produïda pel Museu Valencìa d’Etnologia.