Investigació

Servei d’Investigació Etnològica de la Cultura Tradicional

El Museu Valencià d'Etnologia manté obertes nombroses línies d'investigació sobre la cultura tradicional i popular valenciana al llarg dels últims anys. De la investigació basada en la memòria oral fins a les campanyes de treball de camp centrades en les àrees de muntanya de l'interior que tenen per intenció documentar els processos de canvi social i econòmic. També la tecnologia agrària, les seues tipologies i tècniques i el món dels balls de plaça/carrer, són també alguns dels camps de treball que l'equip del museu desenvolupa, sovint, en col•laboració amb especialistes de fora de la institució.

Igualment, els conservadors del museu col·laboren amb el Departament de Difusió del museu en la producció d’exposicions. Una tasca que proporciona a les exposicions del museu el contingut científic necessari per a la correcta elaboració del discurs expositiu.

Història de l’etnografia valenciana

Com tots els pobles del món, els valencians han sigut subjecte i objecte d’investigació etnogràfica. Però a diferència d’altres comunitats d’etnògrafs peninsulars, els valencians no s’han centrat en la tasca d’estudiar el desenvolupament de la seua disciplina. Sense un coneixement del seu desenvolupament factual i epistemològic, sense investigar les condicions socials de producció del saber etnogràfic i etnològic i els seus usos socials, no se’n podrà aconseguir la maduresa. Aquesta és una tasca que altres etnografies «territorials» de la península ibèrica ja han dut a terme i que, per les circumstàncies històriques en què s’ha desenvolupat l’etnografia valenciana, ací continua pendent. En el fons, el desenvolupament de l’etnografia valenciana ens il•lustra sobre els mecanismes a través dels quals s’ha forjat el constructe social que anomem «identitat valenciana», els trets més identificadors de la qual apareixen entre les dècades finals del segle XIX i les inicials del segle XX, període en què se centra la investigació principalment.

Informació
Robert Martínez. Telèfon: 963 883 559
robert.martinez@dival.es

Els balls de plaça

En col•laboració amb el folklorista Fermín Pardo i amb l’ajuda de multitud d’especialistes i grups de dansa al llarg del territori, es pretén reunir una exhaustiva documentació audiovisual del món dels balls de plaça valencians. Bocairent, Guadassuar, la Font de la Figuera, el Forcall o Benilloba… són algunes de les poblacions en què es pretén recopilar d’una manera audiovisual el ball i el seu context.

Informació
Joan Seguí. Telèfon: 963 883 619
joan.segui@dival.es
Colaborador extern: Fermin Pardo
fermin.pardo@nose.com

Àrees de muntanya

Els espais de muntanya valencians pateixen canvis profunds en la seua estructuració socioeconòmica des de mitjans del segle XX. Els processos migratoris als nuclis urbans i, en general, la desaparició de les formes de sociabilitat i economia de la cultura tradicional han transformat inevitablement la muntanya valenciana i els seus pobladors. Canvis en els sistemes d’explotació agrícola i pastoral, canvis en l’estructura del territori, canvis en la configuració social de les comunitats, redefinició de les polítiques respecte a aquests territoris (des de les energètiques fins a les educatives). El projecte pretén analitzar etnogràficament aquests processos de canvi.

Informació
Jorge Cruz. Telèfon: 963 889 007
jorge.cruz@dival.es

Utillatge agrícola

Les col•leccions del Museu Valencià d’Etnologia tenen una presència important de peces vinculades a la tecnologia agrícola tradicional. Els conservadors del museu treballen en diversos aspectes vinculats a aquest conjunt de cultura material: tècniques d’ús, dispersió geogràfica, denominació, etc. Aquestes investigacions es fan en consonància amb les realitzades a mitjan dels anys huitanta del segle passat per l’equip tècnic del museu.

Informació
José Vicente Aguilar. Telèfon: 963 883 602
josev.aguilar@dival.es

Usos tradicionals als aiguamolls valencians

Els aiguamolls valencians tenen una significació especial al nostre territori des del punt de vista simbòlic i mediambiental. Els processos de canvi ocorreguts durant les últimes dècades han transformat i deteriorat el paisatge natural fins quasi fer-ne desaparéixer el caràcter de zona humida. Al mateix temps, ha desaparegut una bona part dels usos i les activitats tradicionals que caracteritzaven aquest ecosistema cultural.

El projecte de documentació de les activitats i usos tradicionals als aiguamolls valencians suposa una via de treball que estimula la relació entre l’antropologia i el document audiovisual com una forma d’aprofundir en l’anàlisi de la societat tradicional valenciana i, particularment, en els usos antròpics de les zones humides. L’objectiu és documentar les activitats tradicionals de les zones humides valencianes en els seus distints processos i fases emprant els instruments de registre d’informació disponibles (fílmics i gràfics). Per a aquesta tasca de documentació es recorre a persones que encara en l’actualitat o bé en el passat s’han dedicat professionalment o bé han practicat aquestes labors. El corpus audiovisual així recopilat passa a formar part dels fons de l’Arxiu d’Antropologia Visual del Museu Valencià d’Etnologia per a ús intern i d’investigadors, museus i altres institucions culturals.

Informació;
José María Candela Guillén. Teléfono: 963 883 584
jm.candela@dival.es

Albert Costa Ramon. Teléfono: 963 889 007
albert.costa@dival.es