Segona mitat del segle XIX
Conegut també com a copalta, és un barret de copa alta alta, cima plana i ala àmplia usat pels hòmens al llarg del segle XIX i començaments del XX. Confeccionats habitualment en feltre, seda o feltre provinent de pell de castor endurida, formaven part de la indumentària masculina relacionada amb els negocis i els esdeveniments socials de les classes altes i l'alta burgesia. En la segona mitat del segle XIX, l'ús cada vegada més freqüent dels bolets (bombines) i els barrets de feltre de copa baixa va relegar a la copalta a un ús més formal, especialment l'associat a peces com el jaqué o el frac. Fins a les dècades de 1940 i 1950 va seguir empleándose en determinats esdeveniments de la política i la diplomàcia internacional. Més enllà de l'entorn del protocol i l'etiqueta, el barret de copa alta s'associa també a la prestidigitació, la màgia afroamericana i el vodú.
En el territori valencià el seu ús estava reservat a actes solemnes, tant religiosos com civils, soterrars, per a les autoritats locals, etc., quasi sempre vinculat a la capa.
PROCEDÈNCIA: Utilitzat en Els Ports, adquirit en Benito Saval, plaça del Tossal 3, València en data indeterminada.
MESURES: 20 cm alt x 30 cm diàmetre x 28,5 cm llarg
COL•LECCIÓ Col•lecció Puig-Vilaplana, Museu Valencià d'Etnologia.
UBICACIÓ: En les sales permanents.
